En les meves sortides escolars i viatges familiars sempre m’acompanyava una càmara fotogràfica, vaig arribar a l’art de la fotografia molt joveneta i, poc a poc, el meus passos cap a la fotografia han anat creixent, descobrint-la i estimant-la cada cop més.
Als 22 anys va caure a les meves mans la primera càmara reflex, vaig fer els meus primers estudis fotogràfics, al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, tot un referent de la fotografia de finals dels 70 i primers dels 80. El meu pas pel CIFB, i sota la tutela de fotògrafs com en Manel Esclusa o en Pere Formiguera, va influenciar molt en la meva visió fotogràfica, decantant-me especialment en l’observació i la visió de la vida urbana quotidiana.
Sempre he estat una persona molt inquieta i m’he mogut al voltant de qualsevol forma d’art, això es reflecteix en els meus estudis: llicenciada en Arts Dramàtiques, Graduada en Humanitats i, com ja he dit, formada com a fotògrafa. En tots aquests anys de formació no he deixat mai d’experimentar, descobrir i gaudir de la fotografia. Puc assegurar que el meu treball s’ha vist influenciat per la formació continua que he rebut en diferents àmbits dins les arts visuals. La meva obra més personal i intima està compromesa per aquesta formació creativa per una banda i humanística per un altra.
Durant uns anys m’he dedicat a organitzar sortides fotogràfiques per diferents racons de Catalunya, sota el nom de “Viu-la! Experiències Fotogràfiques” d’aquestes sortides vaig aprendre molt. Va ser una etapa, fins que em vaig decidir a centrar-me en el meu treball més personal i volcar-me completament en ell, descobrint noves mirades, sentint-me cada cop més captivada per tot el que m’envolta, i sobretot, intento plasmar tots aquests sentiments i vivencies en les fotografies.
A través de la càmera fotogràfica es va obrir per a mi, fa molts anys, un nou món inexplicable i meravellós que amb el pas dels temps ha fet que cada vegada assaboreixi més l’art de la fotografia. Sóc una malalta de fotografia.