Marta Mateu – Fotògraf

Una mirada a través de la fotografia


L’imaginari reflectit sobre la remor de l’aigua

Cartell expo_red

Continua llegint

Anuncis


Eivissa, tota una sorpresa!

De tots és sabut que l’illa d’Eivissa és la reina del turisme a partir de la primavera. On alguns dels “famosos” passen les seves vacances, on la posta i sortida del sol s’ajunten.

Jo, que vaig una mica al reves de tothom i fugint de les aglomeracions, en ple mes de gener me’n vaig anar a descobrir-la, tenint com a cicerone a la meva bona amiga i fotògrafa Joana Tur.  Vaig  descobrir una illa amb la seva gent, una illa plena de contrastos, tranquil·la, amb unes postes de sol espectaculars, racons inimaginables, platges precioses, colors sorprenents… i sense turistes 😉

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Oliu, oliver, olivar

 

Un arbre present en moltes cultures. Un arbre mediterrani. Un arbre citat en la literatura. Un arbre…

Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera…. (Joan Manuel Serrat)


Vacances i fotografia

He passat uns dies recorrent diferents indrets, Terol, Cabo de Gata i el Delta de l’Ebre amb la meva parella i un grup d’amics.  He descansat, desconnectat, rigut i m’ho he passat molt bé. Quan vaig de vacances, faig vacances! fotografio als amics, els llocs on anem i desconnecto, sobretot desconnecto de tot i de la meva part artística per gaudir de la companyia i dels llocs.  En aquests dies deixo de ser la fotògrafa per passar a ser una “turista” més. Continua llegint


Lliscant…

El kitesurf és un esport molt nou i molt espectacular.  Aquestes imatges les vaig fer el passat mes de juny al Delta de l’Ebre, concretament a la platja del Trabucador, on hi ha una escola i molts esportistes que, amb la seva filosofia de vida, s’instal·lant amb les autocarabanes i conviuen durant dies, tots ells amb la mateixa passió.

Si voleu saber com va néixer el kitesurf podeu consultar aquests enllaç 


Nàpols – Napule – Naples – Napoli

M’havien parlat molt de Nàpols, de si era una ciutat bruta, de si havia molta delinqüència, que no sabien conduir… i també m’havien dit que era una ciutat encantadora. Per tant vaig anar fins a Napule (com diuen els napolitans) amb els meus dubtes, amb una mica de desconfiança i a la vegada amb moltes ganes de plasmar en imatges tot el que veies.

La meva primera impressió va ser d’una ciutat caòtica però  un caos controlat i que ells saben molt bé com gestionar-lo. Per altra banda vaig poder veure moltes pintades per tot arreu, però fins i tot així no tens la sensació de que sigui una ciutat gaire més bruta que la ciutat de Barcelona, fins i tot m’atreviria a dir que el casc antic està molt més net que no pas els d’altres ciutats com Lisboa o Atenes. I parlant de Barcelona, aquestes dues ciutats, Nàpols i Barcelona,  tenen una semblança bestial! passejar pel casc antic de Nàpols és com passejar pel barri del Raval. La resta de la ciutat té edificis que et transporten a l’eixample  Barceloní però construït d’una forma desordenada.   El seu passeig marítim és ideal per veure unes postes de sol impressionats sobre la mar i sobre la mateixa ciutat.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També he de dir que hi ha barris i zones gens segures, especialment Continua llegint