Estic treballant en una nova pàgina web, és laboriós i a més la faig en moments perduts (què no són gaires).
Podeu seguir-me a Twitter i Instagram
Disculpeu per no actualitzar gaire sovint aquest blog.
Tot s’atura
Exposicions, el nou llibre, sortides fotogràfiques… tot s’ha atura, tot s’ha aturat només començar l’any. Però soc optimista i estic segura que més endavant él món tornarà al seu curs habitual.
De moment segueixo treballant, obrint nous horitzons i sobretot segueixo amb molta il·lusió amb tots els projectes engegats, vells i nous.
No és el moment d’explicar encara res del que tinc entre mans, ni de la feina que estic fent… tot arribarà.
Cuideu-vos molt i espero poder-vos abraçar molt aviat.
Ah! i no oblideu que sóc una Malalta de Fotografia 😉
Nou projecte
Un nou projecte està agafant forma, un llibre, una exposició… tot veura la llum al 2020, un any molt especial per a mi. De moment us puc avançar el títol “Cante, baile, devoción…” i una fotografia, us aniré informant.
L’imaginari reflectit sobre la remor de l’aigua
Eivissa, tota una sorpresa!
De tots és sabut que l’illa d’Eivissa és la reina del turisme a partir de la primavera. On alguns dels “famosos” passen les seves vacances, on la posta i sortida del sol s’ajunten.
Jo, que vaig una mica al reves de tothom i fugint de les aglomeracions, en ple mes de gener me’n vaig anar a descobrir-la, tenint com a cicerone a la meva bona amiga i fotògrafa Joana Tur. Vaig descobrir una illa amb la seva gent, una illa plena de contrastos, tranquil·la, amb unes postes de sol espectaculars, racons inimaginables, platges precioses, colors sorprenents… i sense turistes 😉
Un passeig entre la Ribera d’Ebre i el Priorat
Detall del Mas d’Alerany
Antics rentadors de la Serra d’Almos
Detall del Mas d’Alerany
Esglèsia de Siurana
Olivera, entrada Mas d’Alerany
Cementiri de la Serra d’Almos
Combatents enterrats durant la guerra civil al cementiri de la Serra d’Almos
Detall pati Mas d’Alerany
En aquests enllaç podreu trobar fotografies en color del paisatge i de les serralades d’aquestes dues comarques.
Oliu, oliver, olivar
Un arbre present en moltes cultures. Un arbre mediterrani. Un arbre citat en la literatura. Un arbre…
Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera…. (Joan Manuel Serrat)
Vacances i fotografia
He passat uns dies recorrent diferents indrets, Terol, Cabo de Gata i el Delta de l’Ebre amb la meva parella i un grup d’amics. He descansat, desconnectat, rigut i m’ho he passat molt bé. Quan vaig de vacances, faig vacances! fotografio als amics, els llocs on anem i desconnecto, sobretot desconnecto de tot i de la meva part artística per gaudir de la companyia i dels llocs. En aquests dies deixo de ser la fotògrafa per passar a ser una “turista” més. Continua llegint
Lliscant…
El kitesurf és un esport molt nou i molt espectacular. Aquestes imatges les vaig fer el passat mes de juny al Delta de l’Ebre, concretament a la platja del Trabucador, on hi ha una escola i molts esportistes que, amb la seva filosofia de vida, s’instal·lant amb les autocarabanes i conviuen durant dies, tots ells amb la mateixa passió.
Si voleu saber com va néixer el kitesurf podeu consultar aquests enllaç
Nàpols – Napule – Naples – Napoli
M’havien parlat molt de Nàpols, de si era una ciutat bruta, de si havia molta delinqüència, que no sabien conduir… i també m’havien dit que era una ciutat encantadora. Per tant vaig anar fins a Napule (com diuen els napolitans) amb els meus dubtes, amb una mica de desconfiança i a la vegada amb moltes ganes de plasmar en imatges tot el que veies.
La meva primera impressió va ser d’una ciutat caòtica però un caos controlat i que ells saben molt bé com gestionar-lo. Per altra banda vaig poder veure moltes pintades per tot arreu, però fins i tot així no tens la sensació de que sigui una ciutat gaire més bruta que la ciutat de Barcelona, fins i tot m’atreviria a dir que el casc antic està molt més net que no pas els d’altres ciutats com Lisboa o Atenes. I parlant de Barcelona, aquestes dues ciutats, Nàpols i Barcelona, tenen una semblança bestial! passejar pel casc antic de Nàpols és com passejar pel barri del Raval. La resta de la ciutat té edificis que et transporten a l’eixample Barceloní però construït d’una forma desordenada. El seu passeig marítim és ideal per veure unes postes de sol impressionats sobre la mar i sobre la mateixa ciutat.
També he de dir que hi ha barris i zones gens segures, especialment Continua llegint
