Marta Mateu – Fotògraf

Una mirada a través de la fotografia

Estació de França

Quan veig aquesta estació em venen al cap vells records: quan era petita amb els pares anàvem a veure trens, després van arribar els acomiadaments d’amics que marxaven a la mili amb llàgrimes contingudes,   abraçades i paraules de suport… tot esperant la seva retornada en una andana plena de tristor.

Les corredisses per l’estació per anar a agafar un tren, viatges propers i llunyans on el punt de partida i tornada era aquesta estructura metàl·lica… Mirades còmplices amb les amigues per escapar-nos, la direcció incerta, volíem descobrir món…  fins que va arribar l’oblit.

De cop el teu propi fill  et fa retornar i l’estació continua allà, igual, impassible als anys abandonats. Ara és més tranquil·la, les vies ja no tenen aquell anar i venir de trens.  Matins assolellats passejant per les andanes, mirant l’entrada i sortida dels trens… la història es repeteix però d’una forma més lenta.

Torna a passar el temps i les passes em tornen a portar fins a ella,  tinc la sensació que ara està més esplèndida que mai, a pesar que la seva vida s’ha tornat assossegada. Vells usuaris estan asseguts en els bancs, absents de tot, usuaris que com jo hem arribat fins a ella tan sols per sentir la seva serenor, per gaudir de la seva esplendor… per retrobar-nos amb tota la nostra història.

Si voleu podeu mirar aquest enllaç i sabreu alguna cosa de la seva història.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.